Katalanisch als Studienfach in Deutschland

Informe sobre la situació acadèmica del català en els centres d’ensenyament superior d’Alemanya, Àustria i Suïssa durant el curs 2007-2008.

 

La xarxa de lectorats de català gestionada per la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Ramon Llull abasta, durant el curs 2006-2007, 108 centres d’ensenyament superior de 30 països de tot el món i de fora del domini lingüístic de la llengua catalana. La majoria d’aquestes places de lector –87– són en universitats europees. Així mateix, cal tenir en compte que altres centres universitaris d’arreu ofereixen la possibilitat d’estudiar català, una llengua que s’insereix de diverses maneres en els plans d’estudis de Filologia Romànica, de Filologia Hispànica o dels serveis d’idiomes adscrits a les universitats. En total, si ens basem en el llistat que apareix a la pàgina web del mateix IRL (<http://www.llull.cat/llull/estatic/cat/quisom/lectorats-mapa.shtm> [darrera visita: 28.10.2007]), hi ha 163 centres amb docència del català. Excloem de la xifra total els casals catalans que desenvolupen la seva tasca al marge de les universitats i que en alguns indrets, com ara a Llatinoamèrica, manifesten una notable vitalitat.   

 

Del total de lectorats de l’IRL, 27 es troben als països germanòfons: 23 a Alemanya, 2 a Àustria i 2 a Suïssa. Tot i així, cal tenir en compte tots aquells altres centres universitaris on també s’ofereixen cursos pràctics de llengua catalana al marge del finançament de l’IRL. En termes absoluts, el català es present en 30 universitats alemanyes, en 3 austríaques i en 3 suïsses. En alguns casos, el català ha desaparegut de l’oferta docent –com ara a Augsburg i a Ratisbona–, però alguns catedràtics accepten ocasionalment temes de lingüística i/o literatura catalanes per als exàmens orals de primer i segon cicle, el treball de fi de carrera i el doctorat.

 

Aquest informe pretén donar una idea tan precisa i actualitzada com ha estat possible de la situació acadèmica dels estudis catalans a les diferents universitats, i extreure’n algunes conclusions. La base per a aquest estudi és una enquesta realitzada durant l’any 2006 entre docents i investigadors catalanistes (vegeu el formulari model Stellung des Katalanischen an den Universitäten des deutschen Sprachgebiets). Així mateix, hem aprofitat les informacions que proporcionen les pàgines web dels diversos departaments de Filologia Romànica, i les dades subministrades per l’IRL. D’altra banda, també hem tingut en compte les observacions de Claus D. Pusch (Friburg de Brisgòvia) en el seu escrit “Katalanisch in Deutschland – eine Übersicht des deutschen Romanistenverbands”, publicat en el butlletí Mitteilungen des Deutschen Katalanistenverbandes, núm. 43 (maig de 2003), p. 74-75. Les consideracions que feia Pusch es fonamentaven en la documentació cartogràfica sobre la situació acadèmica del portuguès, el romanès i el català, divulgada a finals de 2002 i encara disponible [darrera visita: 28.10.2007] a la pàgina web del Deutscher Romanistenverband (<http://www.romanistica.info/>).

 

Total de formularis d’enquesta rebuts, amb la informació sol•licitada: 29.

 

Relació d’universitats de l’espai germanòfon on durant el semestre d’hivern 2007/2008 s’ofereixen cursos de català:

 

ALEMANYA (30)

Bamberg (*) // Otto-Friedrich-Universität Bamberg

Berlín 1 // Freie Universität Berlin

Berlín 2 // Humboldt-Universität zu Berlin

Bielefeld // Universität Bielefeld

Bochum // Ruhr-Universität Bochum

Bonn (*) // Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn

Bremen // Universität Bremen

Brunsvic // Technische Universität Braunschweig

Colònia // Universität zu Köln

Constança // Universität Konstanz

Eichstätt (*) // Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt

Erlangen-Nuremberg (*) // Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg

Frankfurt del Main // Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt am Main

Friburg de Brisgòvia // Albert-Ludwigs-Universität Freiburg

Göttingen (*) // Georg-August-Universität Göttingen

Halle-Wittenberg // Martin-Luther Universität Halle-Wittenberg

Hamburg // Universität Hamburg

Heidelberg // Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg

Kiel // Universität Kiel

Magúncia // Johann Gutenberg-Universität Mainz

Mannheim // Universität Mannheim

Marburg // Philipps-Universität Marburg

Munic // Ludwig-Maximilians-Universität München

Münster // Westfälische Wilhelms-Universität Münster

Saarbrücken // Universität des Saarlandes

Siegen // Universität Siegen

Stuttgart // Universität Stuttgart

Trèveris // Universität Trier

Tubinga // Eberhard-Karls-Universität Tübingen

Würzburg // Universität Würzburg

 

ÀUSTRIA (3)

Graz (*) // Universität Graz

Salzburg (*) // Universität Salzburg

Viena 1 // Universität Wien

Viena 2 // Wirtschafts-Universität Wien

 

SUÏSSA (4)

Basilea (*) // Universität Basel

Friburg // Université de Fribourg

Ginebra (*) // Université de Genève

Zuric // Universität Zürich

 

(*) Docència del català finançada per la mateixa universitat, sense el suport econòmic de l’IRL.

 

 

Nombre d’alumnes dels cursos de català de la xarxa de lectorats de l’IRL durant el curs 2005-2006:

 

Alemanya

 FREIE UNIVERSITÄT BERLIN           42            

 HUMBOLDT UNIVERSITÄT ZU         62            

 BERLIN

 UNIVERSITAT BIELEFELD   74

 RUHR-UNIVERSITÄT BOCHUM         95

  TECHNISCHE UNIVERSITÄT             7            

 BRAUNSCHWEIG

 UNIVERSITÄT BREMEN                 64

  KATHOLISCHE UNIVERSITÄT         41            

 EICHSTÄTT-INGOLSTADT

 (BAVIERA)

 

  JOHANN WOLFGANG                  114       

 GOETHE-UNIVERSITÄT

  FRANKFURT AM MAIN

 ALBERT-LUDWIGS-                      93            

 UNIVERSITÄT FREIBURG

 GEORG-AUGUST-                       12            

 UNIVERSITÄT GÖTTINGEN

 MARTIN-LUTER-UNIVERSITÄT        35            

 HALLE-WITTENBERG

 UNIVERSITÄT HAMBURG               62            

 UNIVERSITÄT HEIDELBERG             24

  CHRISTIAN-ALBRECHTS-              68            

 UNIVERSITÄT KIEL

  UNIVERSITÄT ZU KÖLN                69            

 UNIVERSITÄT KONSTANZ             73

  UNIVERSITÄT MANNHEIM              25

 PHILIPPS - UNIVERSITÄT               36            

 MARBURG

 

  UNIVERSITÄT MÜNSTER                      59

 UNIVERSITÄT DES SAARLANDES   14

  UNIVERSITÄT SIEGEN                   21

 UNIVERSITÄT STUTTGART            20

  EBERHARD-KARLS                     55            

 UNIVERSITÄT TÜBINGEN

 

Total:               1.165 alumnes

 

Àustria

 UNIVERSITÄT WIEN                                            37  

 WIRTSCHAFTS-UNIVERSITÄT WIEN                 13

 

Total:               50 alumnes

 

Suïssa

 

  UNIVERSITÄT ZÜRICH                                          56

 

 

Font: IRL, a partir de les memòries anuals (curs 2005-2006) redactades pels mateixos lectors. Del lectorat de Friburg (Suïssa), establert el curs 2006-2007, i dels de Magúncia i Würzburg, operatius a partir del semestre d’hivern 2007-2008, encara no en tenim dades.

 

Cal dir que aquestes dades tenen en compte no només els cursos pràctics de català, sinó també totes aquelles assignatures de caire generalista (lingüística romànica, literatures romàniques, sociolingüística de la península Ibèrica, etc.) que tracten, entre altres qüestions, diversos temes referits a la llengua i/o la literatura catalanes. Molts d’aquests alumnes, per tant, mai no cursaran català com a matèria específica.

 

Convocatòries de les proves oficials de català de l’IRL (d’ençà de 2003):

D’ençà de 2003, l’IRL, adscrit a ALTE (Association of Language Testers in Europe / <www.alte.org>), organitza anualment les convocatòries d’exàmens oficials de català en alguns centres de la xarxa de lectorats, distribuïts en cinc nivells. Això permet als estudiants que hi tinguin interès d’obtenir un certificat, reconegut internacionalment, que acrediti els seus coneixements, i contribueix a pal•liar el fet que les universitats alemanyes –amb l’excepció de laFreie Universität Berlin– no ofereixen cap certificació específica de català.

 

Les acreditacions actuals de l’IRL tenen un precedent en el Certificat Internacional de Català (CIC), convocat per la DG de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya fins al 2002.

 

A les taules que presentem a continuació veiem les seus de les diverses convocatòries, els nivells convocats i el total d’examinands:

 

Presentats 2003

País Localitat              
    B E I Sf Sp Total Total país
Alemanya Berlín (FU) 5 4 7     16  
  Hamburg 1 6       7
  Tübingen   6       6

29

 

Presentats 2004

País Localitat  
    B E I Sf Sp Total Total país
Alemanya Berlín (FU) 6 2 2     10  
  Frankfurt   4 1 2 3 10  
  Halle 4         4  
  Hamburg 7 1 2 1   11  
  Münster 5         5

40

Presentats 2005

País Localitat  
    B E I Sf Sp Total Total país
Alemanya Berlín (FU) 1 3 4 1   9  
  Bielefeld 3 1   1   5  
  Bochum 1 3       4  
  Bremen 6         6  
  Frankfurt 4 1 4 1 2 12  
  Hamburg 2 1   4   7  
  Münster 4         4 47
Suïssa Zuric   1       1 1

Presentats 2006

País Localitat  
    B E I Sf Sp Total Total país
Alemanya Berlín (FU) 1         1  
  Bochum   2 1     3  
  Bremen 4         4  
  Frankfurt   2 1 1 1 5  
  Kiel 2         2  
  Münster 2       1 3

18

Suïssa Zuric   5     2 7

7

Presentats 2007

País Localitat  
    B E I Sf Sp Total Total país
Alemanya Berlín (FU)     2 1   3  
  Bochum 1   2     3  
  Eichstätt     6     6  
  Frankfurt 2 2 2   1 7  
  Münster   1       1 20
Suïssa Zuric 14       4 18 18

Nivells convocats: B – bàsic, E – elemental, I – intermedi, Sf – suficiència i Sp – superior.

Font: IRL.

Salta a la vista que, en relació amb les xifres totals d’alumnes de català, el nombre d’examinands que decideixen fer les proves és prou reduït. Les raons d’aquesta circumstància poden ser diverses, però en citaríem les següents: d’una banda, molts alumnes no acaben de veure la utilitat de pagar una quota per examinar-se de nivell bàsic o elemental, i abans de fer-ho prefereixen aprofundir en l’estudi de la llengua; d’una altra, el fet que la convocatòria tingui lloc al maig i a principis de juny, poques setmanes després de començar el semestre d’estiu, suposa que sigui difícil preparar els alumnes amb temps a bastament, a causa del calendari acadèmic. Així mateix, és molt difícil que un bon estudiant que ha assistit a tots els cursos d’un lectorat de català superi el nivell intermedi, en el cas que no hagi tingut contactes sovintejats amb catalans fora de la Universitat.

 

També cal tenir en compte que alguns catalans residents a Alemanya aprofiten les convocatòries per a examinar-se dels nivells de suficiència i superior, ja que aquestes proves tenen la mateixa validesa que les convocades a Catalunya per la Secretaria de Política Lingüística o a les Balears per la Conselleria d’Educació i Cultura. 

 

Docents de les diverses universitats amb publicacions científiques en l’àmbit de la catalanística:

 

Basilea:Prof. Dr. Beatrice Schmid.

 

Berlín (Freie Universität):Prof. Dr. Sebastian Neumeister, Dr. Elisabeth Stark, Dr. Roger Friedlein, Dr. Frank Savelsberg.

 

Berlín (Humboldt-Universität):Prof. Dr. Gabriele Knauer, Dr. Dieter Kattenbusch, Dr. Carsten Sinner, Prof. Dr. Werner Thieleman, Dr. Katharina Wieland.

 

Bochum:Prof. Dr. Manfred Tietz, Dr. Gero Arnscheidt.

 

Bonn:Prof. Dr. Christian Schmitt.

 

Bremen:Prof. Dr. Klaus Zimmermann, Dr. Eva Gugenberger, Bàrbara Roviró.

 

Colònia (Universität zu Köln):Prof. Dr. Andreas Wesch, Dr. Karl-Heinz Röntgen.

 

Colònia (Fachhochschule Köln):Dr. Aina Torrent-Lenzen.

 

Constança:Prof. Dr. Pere Joan i Tous, Anton Massó i Alegret, Dr. Georg Kaiser, Dr. Marc Hinzelin.

 

Eichstätt-Ingolstadt:Dr. Hans-Ingo Radatz.

 

Frankfurt:Prof. Dr. Tilbert Dídac Stegmann, Prof. Dr. Gerhard Wild, Prof. Dr. Horst C. Klein, Dr. Christian Münch, Dr. Alexander Fidora, Dr. Dietmar Frenz, Sebastià Moranta.

 

Friburg de Brisgòvia:Prof. Dr. Rolf Keiluweit, Dr. Claus Pusch, Eva Centellas.

 

Göttingen:Prof. Dr. G. Holtus.

 

Hamburg:Prof. Dr. Conxita Lleó, Assumpta Terés.

 

Heidelberg:Prof. Dr. Jens Lüdtke.

 

Kiel:Dr. Ulrich Hoinkes.

 

Mannheim:Prof. Dr. Christine Bierbach.

 

Marburg:Prof. Dr. Isabel Zollna, Dr. Kerstin Süselbeck.

 

Erlangen-Nuremberg:Dr. Kurt Süss.

 

Osnabrück:Prof. Dr. Trudel Meisenburg.

 

Saarbrücken:Dr. K. Jungbluth.

 

Siegen:Prof. Dr. Franz-Josef Klein, Sandra Herling.

 

Trèveris:Prof. Dr. Johannes Kramer, Prof. Dr. Dieter Kremer.

 

Tubinga:Prof. Dr. Johannes Kabatek, Dr. Jordi Jané i Lligé, Dr. Konstanze Jungbluth.

 

Viena (Universität Wien):Prof. Dr. Georg Kremnitz, Prof. Dr. Michael Metzeltin, Dr. Verena Berger.

 

Zuric:Prof. Dr. Georg Bossong.

 

Amb relació a l’activitat investigadora del personal docent en els darrers anys, la nostra enquesta confirma el paper destacat de les universitats on els estudis catalans han tingut tradicionalment més difusió. En aquest sentit, els centres capdavanters quant al número de tesis de doctorat i de llicenciatura durant els darrers seixanta anys són, en aquest ordre, Frankfurt (34), Viena (22), Friburg de Brisgòvia (18), Magúncia [Universitats Gutenberg i Mainz-Germersheim] (13), Colònia (11), Tubinga (11), Basilea (10), Munic [LMU] (10) i Heidelberg (8). (Vegeu el llistat de tesis i tesines a <http://www.kat.cat/EIC/Tesis_Version6.doc>).

 

Es pot triar un tema català (o relacionat amb la llengua, la literatura o la cultura catalanes) per al doctorat, amb el vistiplau d’un catedràtic, en les següents universitats:

Augsburg:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Teoria de les Literatures Romàniques i Lingüística Aplicada.

 

Basilea:

En l’especialitat de Lingüística Iberoromànica.

 

Berlín (Freie Universität):

En les especialitats de Lingüística Romànica i Teoria de les Literatures Romàniques (amb la denominació unitària “Filologia Romànica”).

 

Berlín (Humboldt-Universität):

En les especialitats d’Espanyol, Francès i Italià.

 

Bochum:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Teoria de les Literatures Romàniques, Teoria de la Literatura General i Comparada i Filologia Iberoromànica.

 

Bonn:
En l’especialitat de Filologia Iberoromànica.

 

Bremen:

En les especialitats d’Espanyol, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada.

Frankfurt:

En les especialitats de Català, Espanyol, Francès i Lingüística Romànica.

Friburg:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Teoria de les Literatures Romàniques i Filologia Romànica.

 

Hamburg:

En les especialitats de Català i d’Espanyol.

 

Halle-Wittenberg:

En les especialitats d’Espanyol, Lingüística Romànica, Teoria de les Literatures Romàniques i Filologia Iberoromànica.

 

Göttingen:

En les especialitats d’Espanyol, Francès i Lingüística General i Comparada.

 

Colònia:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Teoria de les Literatures Romàniques i Filologia Iberoromànica.

 

Constança:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Teoria de les Literatures Romàniques i Filologia Iberoromànica.

 

Magúncia:

En les especialitats d’Espanyol, Lingüística Romànica, Teoria de les Literatures Romàniques, Teoria de les Literatures Romàniques i Filologia Iberoromànica.

 

Marburg:
En les especialitats d’Espanyol i Lingüística Romànica.

 

Münster:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Teoria de les Literatures Romàniques, Teoria de la Literatura General i Comparada i Filologia Iberoromànica.

 

Erlangen-Nuremberg:

En l’especialitat d’Espanyol.

 

Saarbrücken:

En l’especialitat d’Espanyol.

 

Siegen:

En l’especialitat de Lingüística Romànica.

 

Trèveris:

En les especialitats d’Espanyol, Lingüística Romànica i Teoria de les Literatures Romàniques.

 

Tubinga:

En les especialitats d’Espanyol, Francès i Filologia Iberoromànica.

 

Viena (Universität Wien):

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica i Teoria de les Literatures Romàniques.

 

Würzburg:

En les especialitats d’Espanyol, Lingüística Romànica, Teoria de les Literatures Romàniques, i Comparada i Filologia Iberoromànica.

 

Zuric:

En les especialitats d’Espanyol, Francès, Lingüística Romànica, Lingüística General i Comparada, Filologia Iberoromànica, Lingüística Comparada i Literatura Comparada.

 

 

Universitats on es pot triar el català com a menció (Schwerpunkt) en els estudis de llicenciatura (Magister o Master of Arts) o Bachelor of Arts, amb variacions segons els casos:

 

Berlín (Freie Universität)

 

Berlín (Humboldt-Universität)

 

Bonn

 

Frankfurt

 

Friburg de Brisgòvia

 

Göttingen

 

Tubinga

 

A manera de conclusió.

Els estudis catalans a les universitats d’Alemanya, Àustria i Suïssa gaudeixen actualment de bona salut, gràcies principalment a dos factors. D’una banda, la dedicació més o menys intensa d’un bon nombre de romanistes alemanys –catedràtics, professors assistents, filòlegs i traductors en general– que tenen en els diversos vessants de la catalanística alguna de les seves matèries d’investigació. D’altra banda, la implicació creixent de l’Institut Ramon Llull, la institució encarregada de la promoció exterior de la llengua i la literatura catalanes, depenent de la Generalitat de Catalunya, que finança la xarxa de lectorats. La majoria de doctorands que han decidit i decidiran en el futur escriure les seves tesis doctorals o tesines de llicenciatura sobre qüestions catalanes han cursat algunes assignatures –sobretot els cursos pràctics de llengua– impartides per algun lector. El fet que la cultura catalana hagi estat la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 hauria d’incrementar l’interès de l’alumnat universitari alemany pels estudis catalans.

 


El panorama que oferia l’enquesta del Deutscher Romanisterverband l’any 2002 no ha sofert gaires alteracions significatives. Tanmateix, cal destacar que la tradició catalanística de la Freie Universität Berlin s’ha traduït en la creació d’un programa de bachelor d’estudis catalans (un mòdul de 30 CP en combinació amb altres estudis) el 2006, [1] i en el projecte d’un M. A. (Master of Arts) que s’hauria d’introduir a partir del semestre d’hivern 2007-2008. Val a dir que la FU Berlin segueix oferint el Zertifikat für Katalanische Sprache und Kultur[2]obert als estudiants de Magister i Lehramt de qualsevol especialitat. Així mateix, la Ruhr-Universität Bochum segueix oferint la Zusatzqualifikation „Katalanische Sprache und Kultur“.[3] D’altra banda, a la Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt es va instituir l’octubre de 2006 l’Estudi d’Investigació Catalanística / Forschungsstelle Katalanistik,[4]dirigit pel Prof. Dr. Tilbert Dídac Stegmann, i l’oferta docent en català ha augmentat fins a les 6-8 assignatures per semestre.La Generalitatde Catalunya té previst signar un conveni amb aquesta Universitat, segons el qual s’instituirà la Càtedra-Fundació Ramon Llull d’Estudis Catalans a partir del semestre d’hivern 2009-2010; així mateix, es preveu oferir un mòdul amb una titulació pròpia de català emmarcada en els nous programes acadèmics. També hi ha una notable oferta catalanística a Friburg –seu del Raimundus-Lullus-Institut–, a Tubinga i a Hamburg.

S’han introduït cursos de català en algunes universitats on el 2002 no n’hi havia, o bé –com en el cas de Bremen– l’enquesta del DRV no n’oferia dades: Bamberg, Baunschweig, Bremen, Eichstätt, Kiel, Munic, Stuttgart (en aquest darrer cas, en combinació amb la Universitat de Tubinga) i Trèveris. En altres llocs on hi havia hagut cursos de català (Augsburg) o aquest fins i tot havia tingut un cert prestigi acadèmic (com a Ratisbona, on va treballar el Prof. Dr. Johannes Hösle), ha desaparegut dels programes; a Magúncia, de fet, a partir del semestre d’estiu de 2008 es tornarà a oferir un curs d’introducció a la llengua catalana, gràcies al finançament de l’IRL. Com bé assenyalava Claus Pusch, el català com a disciplina d’estudi es concentra en els estats de l’oest i el sud-oest d’Alemanya (sobretot a Renània del Nord-Westfàlia, Baden-Württemberg i Hessen) i a Berlín. No és en va que aquests territoris són els que tenen més densitat de població i, sobretot, més tradició en el camp de la Filologia Romànica. En certa manera, ens sorprèn la poca activitat catalanística que es detecta actualment a Baviera –amb les notables excepcions de Munic i, sobretot, Eichstätt–. Com ha passat tradicionalment, el català té menys presència en els estats del nord del país –on, d’altra banda, la densitat de centres acadèmics és menor– i de l’est. De fet, els länder de l’antiga RDA segueixen essent un terreny poc explorat per a futurs catalanistes, amb l’excepció de Leipzig, on abans de 1989 s’havien dedicat al català Klaus Bochmann i Jenny Brumme. Seria desitjable que Leipzig pogués tornar a recuperar aquella funció de centre catalanista. Fins allà on sabem, i deixant de banda Berlín i Potsdam, només la Universitat de Halle-Wittenberg ofereix actualment cursos de llengua catalana o seminaris diversos sobre temes catalans.

La majoria d’universitats ofereixen la possibilitat de triar un tema de català per al doctorat en alguna de les especialitats de Filologia Romànica, sempre amb el vistiplau del catedràtic director de tesi. De tota manera, només en aquells centres on el català té una certa tradició es pot esperar que apareguin de tant en tant doctorands catalanistes.

Quant als estudis de Magister (llicenciatura) –que, malgrat la progressiva implantació de la nova normativa acadèmica derivada del pacte de Bolonya i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), encara es mantenen en la majoria d’universitats–, la situació és prou diversa segons els casos. A Frankfurt, per exemple, es permet triar el català com a primera o segona menció (Schwerpunkt) en les especialitats amb dues mencions: a tall d’exemple, qui s’especialitzi en Filologia Romànica pot obtenir una menció en català i una altra en espanyol o francès; així mateix, quan es tracta d’una primera menció es pot escriure la tesi de llicenciatura sobre un tema català. Finalment, es pot cursar català també com a segona especialitat. A la Freie Universität Berlin, un dels centres que ja han incorporat els nous plans d’estudi, s’ha creat la titulació de què parlàvem més amunt. A Tubinga, es pot estudiar el Magister amb diverses assignatures de català en les especialitats d’espanyol, francès o Filologia Iberoromànica.

En alguns casos, el català fa part de la programació de diversos mòduls acadèmics. En altres, els cursos del lectorat queden inserits en el servei d’idiomes de la universitat, com passa, per exemple, en alguna universitat tècnica (Braunschweig) que no disposa d’un Departament de Filologia Romànica.

És difícil preveure quina serà l’evolució dels estudis de català i el seu estatus acadèmic a mesura que es generalitzi la implantació de les noves titulacions. La situació actual només ens permet d’ésser moderadament optimistes de cara al futur. Certament, la reducció de la durada de les carreres de Filologia no juga al nostre favor, ja que sembla que els nous inscrits tendiran a dedicar menys esforços a les matèries optatives. Caldrà, per tant, dissenyar mòduls de català, o que incorporin un cert nombre de crèdits de català, que puguin resultar atractius al públic universitari. Un altre repte és, encara, aconseguir que hi hagi més centres que destinin part del seu pressupost a fomentar l’estudi de la llengua i la cultura catalanes –sigui oferint noves assignatures, organitzant activitats acadèmiques o ampliant els seus fons bibliogràfics–, en lloc de comptar per a tot amb el finançament que arriba de Barcelona. Però això no és pas fàcil, i menys quan no es disposa de cap poder d’influència més enllà dels dots de persuasió.

 

 

 

 

 

 

Sebastià Moranta

Estudi d’Investigació Catalanística

J. W. Goethe-Universität Frankfurt

                                                                                                            Octubre de 2007

 

Elaboració i tramesa de les enquestes a càrrec del

            Prof. Dr. Tilbert Dídac Stegmann, Stefanie Dölz i 

 Teresa Schreibweis

 

NOTES:

 

[1] Vegeu http://www.fu-berlin.de/studium/studienangebot/grundstaendige/index.html /

http://www.fu-berlin.de/studium/docs/texte/katalanisch-11.pdf .

[2]Vegeu http://web.fu-berlin.de/romphil/zertifikat_katalanisch.html .

[3]Vegeuwww.rub.de/catala.

[4]Vegeu http://www.katalanistik.uni-frankfurt.de/EIC/index.html .